Exercicis sobre les manifestacions del calor intern de la Terra

1. Busca informació sobre alguna manifestació recent del calor intern de la Terra. Explica a on s'ha produït, quin tipus de manifestació es tracte, les característiques d'aquest i posa alguna imatge dels seus efectes.


ETNA


És un volcà actiu de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.323 m.) fora dels Alps. La seva prominencia té el mateix valor que la seva altura, ja que és la muntanya més alta de l'illa. L'Etna cobreix una àrea de 1.570 km². L'aparició de l'Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic. Es tracta d'un estratovolcà.

L'erupció més recent és de començaments del 2011.

http://www.elmundo.es/elmundo/2002/graficos/oct/s4/etna.html

Aquesta pàgina indica com es va poder produir aquest volcà.

    

Exercicis sobre els rius i les aigües subterrànies

1. Quina és la diferència entre una vall en V i una vall d'obí. Quin dels dos relleus formarà abans un riu? En quin dels dos relleus tindrà més força l'aigua? Per què?

 La vall en forma de V és quan té un pendent elevat, velocitat més alta, s'erosiona més  i té molta força. I la vall d'obi no té pendent, té poca velocitat, la força d'erosionar es baixa i el transport té poca força. En la vall en forma de V, perquè té un pendent elevat i la seva velocitat és molt alta.

2. Quan sedimenten els materials que transporta un riu? Quins seràn els clasts que primer sedimentaran en un riu? i els últims?

  

Quan el riu no te bastanta forçai no permet transportar grans clasts.Els primers serien els grans i els més petits els últims.

3. Què és el modelat càrstic? Busca una imatge on es pugi apreciar. Digues 3 formes de relleu característiques de les aigües subterrànies.

És el conjunt de d'emprentes subterrànies i superficials produïdes per la dissolució de les roques. 

Els aqüífers que són acumulacions de aigúes subterrànies que es poden explotar per mitjà de pous. 

Les coves són cavitats naturals de terreny que es formen per processos de geològics.

Exercicis sobre el motor dels agents geològics.

1. Busca la imatge de sis paisatges que hagin estats modelats per cada un dels sis agents geològics que hem estudiat. Explica qui és l'agent que afecta. (Poseu l'imatge i el nom de l'agent que l'ha modelat en el peu de foto).

Vent:

Mar:

Aigües subterrànies:

Glaceres:

 Aigües salvatges:

Aigues de la pluja:

(xaragalls)

2. Mira aquest video sobre les glaceres. Com es diuen els pics que formen? I les valls?

ELs pics s'anomenen pic piràmidal i les valls tenen forma de U.

Erosió, transport, sedimentació.

Erosió. L'erosió és quan els clasts es desgasten per agents atmosfèrics. L'agent atmosfèric que ha causat aquesta erosió té molta energia ja que s'ha desgastat, per`també es per la roca que no té molta resistència.









Transport. És el desplaçament dels clasts erosionats. Els clasts que es tranporten pel vent o aigua no solen ser molt grans. Els grans es per exemple, quan cauen de la muntanya que s'estava erosionant i s'ha trencat  per el seu material que està format o per altres agents. L'agent més fort per transportar els clasts és el gel.


      




Sedimentació.  La  sedimentació de les roques és quan les roques s'acumulen i formen noves roques, pot ser un delta o una roca com les d'aquestes fotografies. 




   

La meteorització de les roques.

Fixa't en la següent fotografia. Quin tipus d'estructura de relleu hi pots identificar? Descriu com es pot haver format? Quin agent meteorològic deu haver estat el màxim responsable d'aquesta formació? Aquesta fotografia es va realitzar fa un temps, si anéssim avui al mateix lloc, el paisatge seria igual?




En aquesta fotografia puc veure un relleu de dunes. Es format per la erosió de les roques, té uns clasts molts petits. Aixó s'ha pogut format pel vent que forma aquesta erosió, però. No, perquè el vent canvia molt la forma del paisatge molt sovint per aixó diuen que pel desert no es pot passar dues vegades pel mateix lloc. Tot canvia en una setmana i tot es diferent.

Treball sobre l'ecosistema del pati

L'ecosistema del pati

En el nostre pati hi trobem un biòtop de tipus de clima mediterrani per exemple als hiverns solen ser freds, baixes temperatures i amb molta humitat, però a l'estiu és bastant caloros i amb xafugor.


La seva biocenosi no sol ser molt variada. Hi ha diferents tipos d'arbres com per exemple arbutos enfiladisosos, una palmera, plantació de pins, moreres, lledoners. També hi ha uns coloms, petites cotorres...

           

         

El biòtop del sòl. No es gaire sorros i no té gaire d'oxigen ja que sol ser de terra per a un parc en que es solen fer festes del poble o també perquè és un espai de zona infantil. 

En la biocenosi del sòl. No hi ha gaire diversitat, hi ha formigues, aranyes petites i petits insectes però no estan en époques d'hivern.

Exercicis sobre els ecosistemes terrestres

Escriu informació sobre els ecosistemes terrestres de clima càlid (biòtop i biocenosi) i posa un vídeo on es puguin apreciar algunes de les seves característiques o espècies que hi habiten.


Bosc equatorial:

Biòtop: Sol ser un bosc massa nubulat amb pluges freqüents, i temperatures elevades al llarg de tot l'any.

Biocenosi: La fauna, com la flora, s'ha perdut molta. És molt diversa ja que hi han tipus de jaguars i animals comuns en aquests ecosistemes.

Bosc tropical:


Biòtop: Els seus climes són amb precipitacions irregulars ja que hi ha una estació humida i una altra seca, va variant.


Biocenosi: La seva biocenosi sol ser variada.









Sabana:










En aquest ecosistema càlid, la sabana, veiem com els seus paisatges presenten una flora amb herbes, matolls i alguns arbres. Hi ha una llarga estació seca i d'una altra humida. La fauna sol ser de girafes, rinoceronts, zebres...


Desert càlid:



En el desert el clima és molt sec i falta de precipitacions. Els dies i les nits són molt diferents, pels dies poden estar fins 40 graus però a la nit baixen i pot arribar a fer fins 2 o 3 graus. La seve vegetació ha de estar molt ben adpatada aquest ecosistema com ara el cactus. La seva fauna no és molt variada, els més importants solen ser els camells.

Exercicis sobre la matèria i l'energia en els ecosistemes

1. Per què es diu que el cicle de la matèria i el flux de l'energia?

Perquè el cicle de la matèria es recicla i no es perd. I el flux de l'energia comença amb la fotosíntesi.

2. Descriu el cicle de la matèria començant per un conill.

En primer lloc els conills comencen a menjar de les herbes, els consumidors primaris.

En segon lloc els consumidors secundaris són carnívors i s'alimenten dels herbívors(els consumidors primaris) com per exemple un mussol, però , també, poden ser omnívors.

Finalment, en el consumidors terciaris pot estar un au o un linx bastant fort per menjar-se als dos consimudors anteriors.

3. Com es perd energia en el flux de l'energia? D'on prové l'energia original que dona origen al flux?

Es perd amb la respiració, en forma de calor. Del sol ja que es fa mitjançant la fotosíntesi s'agafa tota la energia lumínica.

4. Classifica els següents éssers vius en productors, consumidors primaris, secundaris, terciaris, i descomponedors. Àguila reial, trèvols, roure, conill, rovelló, guineu, ratolí, sargantana, microorganismes, papallona, molsa, saltamartí, mussol, dent de lleó, cep, pi, granota, cabra, linx, ós, falguera, truita de riu i el salmó. Fes-ho en un quadre. Per acabar, a quin ecosistema correspon aquesta biocenòsi?

Productors: Trèvols, roure,rovelló, dent de lleó, pi, falguera,

Primaris: Conill, saltamartí,

Secundaris: Guineu,ratolí,sargantana, mussol, granota,cabra, truita de riu, salmó.

Terciaris: Àguila reial, linx, ós,

Descomponedors: Microorganismes, cep.

Exercicis sobre l'habitat i el nínxol ecològic.

1. Busca per la xarxa un vídeo en el que es pugin veure dues espècies compartint un mateix habitat sense entrar en competència.


En aquest video podem observar com alguns diferents peixos poden viure sense entrar en competència.

 

2. Que vol dir que dues espècies estan en competència? Quin sol ser el resultat quan això passa? Busca algun exemple real sobre especies que hagin entrat en competència, quina creus tu que sobreviurà? Per què?

Vol dir que quan les dues espècies viuen en un mateix lloc i hi ha poc aliment i poc lloc per viure els dos, totes dues espècies tenen una baralla per aconseguir aliment i lloc per viure. Sol guanyar el que més força té per aconseguir el seu hàbitat. Com per exemple el trigre i el lleó que han estat en competència des de fa molt de temps que lluiten per alimentar-se. Sobreviurà el més hàbil per aconseguir menjar i també el més fort.

3.Indica en quin casos es parla d'hàbitat i en quins de nínxol ecològic.

a) L'esquirol comú habita en tots els boscos eurasiàtics del món. Hàbitat.

b) La papallona monarca en l'estat eruga és herbívora. Nínxol ecològic.

c)El jaguar viu als boscos tropicals, on és el depredador de grans animals com el cérvol. Nínxol ecològic.

d) A la sabana conviuen les girafes, les zebres i els lleons, entre d'altres mamífers. Hàbitat.

La eficàcia de la reproducció

Exercicis sobre la reproducció asexual i sexual en els animals.

1. Explica amb les teves paraules les diferències entre reproducció sexual i asexual.

La reproducció sexual és quan la reproducció es produeix entre dos individus, el nous individus no són idèntics als progenitors sinò què en té característiques dels dos éssers vius i la reproducció asexual només intervé un sol individu, en què per ell sol es poden formar altres éssers vius, però només són idèntics al progenitor. En un cas d'accident en que se'ls trenqui alguna cama pot néixer un altre ésser viu.

 

2. Posa tres exemples d'animals amb diformisme sexual i tres d'animals sense.

Diformisme sexual: Algunes aus, humans i rates.
Sense diformisme sexual: Gats, lleons, estrelles de mar.

       

3. Que vol dir que un animal és hermafrodita? La majoria d'animals presenten aquesta característica? Quin regne dels éssers vius ho presenta molt sovint?

Què un animal pot presentar els dos tipus de gàmetes, masculí o femení. No només hi ha alguns casos com els càrgols o alguns humans quan neixen. Ho presenten els gasteròpodes.

Exercicis sobre la reproducció i el cicle vital.

1. Quines són les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual? Posa exemples.

La reproducció asexual és quan en la reproducció només intervé un individu i en la reproducció sexual intervenen com a mínim 2 individus. Per exemple: una estrella de mar té una reproducció asexual perquè en cas d'accidents es pot trencar alguna de les cames i de la cama que es trenca pot crèixer una altre estrella de mar, i en cas d'alguns éssers vius(humans...)la reproducció sexual es quan els dos individus (un mascle i una femella) aporta les diverses cèl·lules sexuals.

Reproducció sexual: Mamífers.
Reproducció asexual: Algunes plantes i alguns animals, algues...

            

2. Fixa't en el següent vídeo. Quin tipus de reproducció pots observar?. Justifica la teva resposta.

Sembla que sigui una reproducció asexual perquè de cada petita cèl·lula es parteix i es forma una altra idèntica

3. Busca algun exemple de reproducció asexual en animals. Creus que és el mecanisme més adient per reproduir-se en el cas dels animals? Per què?

En les estrelles de mar perquè a partir d'un dels seus braços que es pot trencar accidentalment es forma una altra estrella de mar.

Crec que es més adient i més segur en la reproducció sexual perquè els progenitors poden tenir coses del pare i coses de la mare, i més a més, pot desenvolupar-se aquella espècie no com en la reproducció asexual que tots són iguals i no poden evolucionar.